Albert Calls: Resenya

invitacio-a-la-presentacio-de-teulades-en-amunt

Us hi esperem el proper 24 de febrer!

Resenya d’Albert Calls, publicada al Fecebook, el 19 de febrer de 2017.

Isabel Del Pilar Valero Herrera (Arroyomolinos de Montánchez – Cáceres, 1957) viu a Vilafranca del Penedès des dels 4 anys. La puc considerar una amiga virtual, perquè només hem mantingut contacte per la xarxa i amb el nexe comú de les lletres, ja que he anat descobrint la seva creació literària. “Em sento poeta, quan no escric treballo de comptable i comparteixo pensaments, idees, poemes, relats, contes i aficions a diferents blogs”, explica en el perfil biogràfic del seu darrer poemari, ‘De teulades en amunt’, publicat per Editorial Gregal.
Una aproximació a la profunditat de la natura, a partir del reflex de nosaltres mateixos, embolcalla aquests poemes construïts amb belles paraules i referents cultes posats amb el to adequat, només quan és absolutament necessari. Com si l’autora interpretés un delicat concert de piano, però amb paraules, cada peça d’aquest llibre ens acosta a un món renovat, subtil, d’extremada puresa, però que tampoc amaga el dolor i tots els cops que l’existència ens va donant.

Llibre dedicat ‘als pares’, amb un ponderat pròleg d’Esther Peiró i Malla que serveix d’excel·lent obertura, un cop llegits aquests poemes tens la sensació que hi ha una literatura que té com a objectiu provar d’abastar la proximitat perduda amb la natura i els batecs autèntics del cor de la vida. El recull està dividit en dues parts: ‘Ombres humides voleien’ i ‘La mudesa dels àngels’ i el referent de Miquel Martí i Pol, que hi plana, junt a un acurat domini de la mitologia.

Isabel del Pilar Valero Herrera ha escrit aquest recull amb ganes d’arribar al fons d’allò que no comprenem. I ho aconsegueix en cada poema.

A tall d’exemple,

EL POEMA DEL MAL

El poema del mal es precipità
sobre pubis virginal,
regat per l’aurora
que destil·laren astres.

Llàgrimes seques,
arabescs, el recitaren.
Assedegaren l’ardor
que consumí uns llavis,
verges, inexperts, amortallats
per aflicció de sacrifici,
amb daga d’ànima malvada.

Es plegà el nenúfar,
eflorescència acovardida,
a la vall ombrívola
de rosari d’òsculs, escampats
sobre el cos inert de la donzella,
guarnit amb flors de Baudelaire.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s