Fotografies: Aureli Díaz
Música i veu: Roger Subirana i Esther López
Ahir, una vegada més, vaig fer paleses diverses percepcions mentre poetitzava el mític i el decadent, l’abstracte i el concret en la contemplació, sense màscara, de la naturalesa humana.
Em vau acompanyar per carrers que desemboquen en paratges desconeguts projectats en les ombres. Mons estranys que no volem veure. Ens tapem la cara, amb la finalitat d’evitar contemplar-los i establim abismes en contrastar-los amb el nostre. Alguns vau assentir quan explicava que, per a mi, les clarors i les tenebres interactuen, vencent la por al desconegut, i creen una atmosfera d’inusual bellesa, on no existeix el buit. Que són mons de gran tràfec dins del nostre, paisatges ignots als quals anomeno descobriment.
M’agrada saber que hi sou, en aquests actes literaris que quedaran per sempre més en el record i en el compromís d’intercanvi i reflexió.
Cadascú a la seva manera, m’heu ajudat a esmorteir el pas del temps. Un temps que avui dia se’m presenta com un regal.
GRÀCIES!… Per fer-me sentir el càlid calfred de l’admiració, la companyia i la complicitat.
De teulades en amunt 