Dibuix fet per Carme Rosanas
La Carme Rosanas, M’envia un altre poema traduït:
Couloir
Je paindrai en jaunes Van Gogh
la chambre où j’habite.
j’émietterai des échos,
notes dechaussées
de symphonies pretées.
J’habillerai en cuirasse
le labyrinthe de statues;
couloir du temps
qui couvre des jours
parmi des couches de vieillesse.
Peut-être ainsi j’apaiserai
le coeur de la tragédie,
conspiration voilée,
masque de lèvres tombés;
fer à cheval, ironique,
de chance inversée.
PASSADÍS
Pintaré, amb grocs Van Gogh,
la cambra que habito.
Esmicolaré ecos,
notes descalces
de simfonies prestades.
Posaré cuirassa
al laberint d’estàtues;
passadís de temps,
que cobreix dies
amb capes de vellesa.
Tal vegada així, apaivagui
el cor de la tragèdia,
conspiració velada,
màscara de llavis caiguts;
ferradura, irònica,
de sort invertida.
De teulades en amunt 